BREU BIOGRAFIA

 

Francisca Aina Maria Alcover Morell va néixer a Sóller dia 19 d’octubre de 1912. Dia 26 fou batejada a la parròquia de Sant Bartomeu. Els seus pares Pere Antoni Alcover Pons i Maria Morell Castanyer havien emigrat a França i tenien un comerç a Carcassona. Seguiren el costum dels sollerics i tornaren a la nostra Vall quan se varen retirar. Compraren accions d’ El Gas SA, del Banc de Sóller i del Ferrocarril de Sóller. Pere Antoni Alcover formava part de la junta directiva de les tres entitats.

​

Als tres anys entrà a l’escola de les monges Escolàpies de la nostra ciutat on rebé una profunda formació religiosa, així com també, una bona formació cultural. Rebé la primera comunió dia 12 d’abril de 1919 i fou confirmada pel bisbe solleric Mateu Colom Canals dia 26 d’octubre de 1921. A la fira de Sóller de l’any 1920 va ser una de les Valentes Dones de Can Tamany. El vestit de gala que va dur per aquest acte el transformaren després en casulla. Ella va escriure amb orgull:

​

Vestit de Valenta Dona

que ja no seràs més vestit:

com estàs d’enhorabona

en casulla convertit.

 

Les Mares Escolàpies fundaren una escola nocturna gratuïta per ensenyar a llegir i a escriure a moltes dones solleriques que no havien tengut la sort d'anar a l'escola d'al·lotes. Francisca Alcover, que ja havia acabat els seus estudis, els feia classes gratuïtament.

​

Dia 20 d'octubre de 1933 Mn. Rafel Sitjar, rector de Sóller, va fundar l'Acció Catòlica Femenina; Francisca, que aleshores tenia 21 anys, en fou elegida secretària i dia 25 de febrer de 1939, presidenta, càrrec que va ocupar fins dia 30 de novembre de 1942. Les joves d' Acció Catòlica participaven cada més a una Missa Dialogada a la capella de la Puríssima. Cada dissabte feien una celebració a la Immaculada. Per Nadal, anaven a l'Hospital a representar “Els Pastorells” a les persones majors d'aquesta residència. Cada setmana al Cercle d'Estudis, el consiliari (capellà responsable) els exposava un tema religiós. Francisca Alcover impartia classes de catequesi, organitzava excursions on aprofitava per donar gràcies al Déu creador per les diverses manifestacions de la naturalesa. Era un veritable apòstol, la seva fe la sabia transmetre a cada una de les activitats quotidianes que realitzava. Les publicacions periòdiques li serviren per defensar les seves conviccions religioses: “El luchador” (1933-1941), setmanari “Sóller” (1930-1953), “La Voz de Sóller” (1930-1936), el full de les Joves d'Acció Catòlica “Excelsior”, així com “Ecos de Sóller” i “La Almudaina”.

 

Defensava la nostra església i la moral cristiana amb el seu exemple. Aprengué a escriure la nostra llengua de mà de Mn. Jeroni Pons i la dedicà a fer més proper el seu apostolat als diferents articles i poesies.

 

Molta gent que conegué a la nostra Serventa de Déu la descriu com una persona entranyable, encara més com una santa.

Uns problemes econòmics de la seva família feren que es posàs a treballar a les oficines del Ferrocarril de Sóller, però, aixó sí, sense deixar la seva labor d'apostolat.

 

Participava cada dia a la celebració de l'eucaristia, cada setmana rebia el sagrament de la penitència. Vivia una vida interior molt intensa que era l'ànima dels seu apostolat.

 

Déu la va provar amb una llarga malaltia que la va deixar cega i mig paralítica. Va sofrir amb confiança, abandonada a les mans de Déu i de Maria Santíssima.

​

Oh, Senyor, que estic de bé,

gràcies a vostra clemència!

Poc en el banc, poc en la conciència,

tenc el bolic bo de fer...

 

Quan ja m'arribi la fi,

Maria en l'hora darrera,

vulgueu-me sortir a camí

amb un brot d'alfabeguera!

 

Quan al cel hagi d'anar,

Josep, veniu-me a cercar

amb la vostra somereta

perquè no puc caminar;

i com que, a més, sóc cegueta,

m'haureu de donar la mà!

 

Dau-me prest entrada al Port

que el temporal m'ha rendida:

ja que em donau mala vida,

donau-me una bona mort.

 

Després d'haver rebut els sagraments del viàtic i de la unció dels malalts, dia 10 de març de 1954, a l'alba, l'hora de la resurrecció, va passar d'aquest món al Pare.

​

Els setmanaris de Sóller es feren ressò de la seva mort. La conducció del cadàver al cementeri fou multitudinària i les manifestacions de dolor generalitzades.

 

Deu anys després, es feren diferents homenatges en els quals es demanava que es començàs un procés de beatificació.

L'any 1980 es posà el seu nom a un carrer de l'Horta.

 

Dia 3 d'octubre de 1997, a les 19:30 hores, a l'església Parroquial de Sant Bartomeu de Sóller es donà inici al procés sobre la vida i virtuts, en particular, i miracles, en general, de Francisca Alcover. L'acte fou presidit pel bisbe monsenyor Teodor Úbeda amb la presència del postulador Mn. Gabriel Ramis.

 

El 28 d'abril de 1999, s'exhumaren les despulles de la nostra Serventa de Déu i des del 27 de maig d'aquell any, es troben a un nínxol obert al mur de la dreta de la capella del Nom de Jesús de la nostra parròquia.

 

La seva causa, ja a Roma, s'ha activat recentment i necessita de les pregàries i de l'ajuda econòmica i espiritual de la gent.